Calaix de sastre

Ahir, 4 de maig, va fer 60 anys del desastre de Superga on el Gran Torino, campió de 5 lligues seguides a Itàlia, va desaparèixer quan l'avió que els tornava de Lisboa es va perdre en la boira i es va estavellar en aquesta basílica alpina. Honor i glòria a aquell grandíssim equip, potser amb ells ara el futbol italià no sabria que vol dir el catenaccio i seria sinònim d'atac. Només una dada: un milió de persones els van voler acomiadar pels carrers de Torí.
Per més dades i un millor homenatge: Un article d'Enric González.
---------------------------

S'ha escrit molt i parlat encara més del partit de dissabte al Bernabéu. Un partit en el qual un equip de bojos amb 6 jugadors de la cantera al minut 1 i 8 al 90 van passar per sobre del Madrid a casa seva. On Pep Guardiola s'ha consagrat com a entrenador després d'una temporada espectacular i que, espero, acabarà amb el capellisme al Bernabéu.
La lliga espanyola necessita un Madrid que jugui bé. No serveix de res que aguanti la persecució al Barça durant 18 jornades per desfer-se com si fos sucre quan es troba un equip decent (vegis Liverpool, vegis Barça).
Aquest estiu arribarà Floppy (Florentino Pérez) i es gastarà una milionada en fitxatges. Només cal recordar que no sempre els diners duen a la felicitat i que gastar-se 250 milions d'euros (ho diu La Vanguardia) no és sinònim d'èxit.
La temporada que ve serà interessant. Espero.


Sempre a la memòria.

-------------------------

Avui Arsenal i United es juguen ser el primer finalista d'aquesta Champions League. Si el partit d'avui és com el de dimecres passat, el United tindrà la possibilitat de ser el primer equip que guanya dos anys seguits la Champions League.
A l'Emirates Stadium s'enfontaran dues maneres de planificar un equip de futbol: l'experiència del United amb gent que com Giggs ha jugat 800 partits i un Van der Sar que amb 38 anys segueix defensant la porteria de l'equip de Fergusson davant la joventut de l'Arsenal amb una mitjana d'edat molt baixa i Cesc Fànbregas de capità. L'enfrontament entre l'experiència i la joventut està servit.

Demà Chelsea i Barça sabran qui dels dos acompanya al guanyador d'avui a l'Olímpic de Roma el dia 27 de maig. Tots dos van guanyar aquest cap de setmana. Els blues van guanyar el derbi amb el Fulham -impressionant la temporada del Fulham, un equip que de salvar-se a l'últim segon ha passat a lluitar per Europa- per 3 a 1 fent gala dels seus contraatacs mortals (tot i que no són el Chelsea de Mou). El Barça va passar com una màquina per Madrid i la injecció de moral que els dóna el 2-6 pot ser enorme. I recordem que històricament el Barça no para quan comença a guanyar partits importants, va passar després de Wembley i pot passar ara.




Pd: la fotografia és dels funerals multitudinàris que va viure Torí ara fa 60 anys.