Hi ha moltes regles no escrites que fan molt de mal a l'arbitratge. Els costums arbitrals moltes vegades acostumen a complicar molt més la feina als col·legiats que pretenen facilitar-se la feina. Més enllà de la prepotència que fan servir a vegades, hi ha un altre motiu que fa que els àrbitres perdin molt de prestigi: la por. I és que hem vist tantíssimes vegades a árbitres que es mengen penals, fores de joc i targetes pel simple fet de la por escènica o a la terrorífica por a complicar-se el partit.
Complicar-se el partit? Després ens trobem en una situació com la de diumenge al Camp Nou. Teixieira no xiula un penal clamorós amb 3-1 al marcador suposant que el partit ja estava decidit. Resultat final: 3-3. Que sí, que es poden equivocar, però el que no poden fer és arbitrar malament expressament. És el mateix que amb les targetes al principi del partit. Als partits de la lliga espanyola els jugadors tenen barra lliure durant el primer quart d'hora. Hi ha la creença de que si treus la primera targeta d'hora, s t'escaparà el partit de les mans, però és que per treure menys targetes, no s'arbitra millor.
La recepta perquè no s'escapi el partit és sempre el diàleg. Els árbitres espanyols treuen targeta i després pregunten, cosa que crea confusió i males reaccions entre els jugadors, que moltes vegades no entenen la decisió. La prepotència i la falta de diàleg fa que el respecte pels árbitres entre els jugadors no resulti suficient. Per evitar sortides de to i mal ambient entre els futbolistes, és tan fàcil com apartar els jugadors i explicar-los, parlant com persones normals, el que ha passat. Sí, es tardarà una mica més a tornar a començar, però passarem d'un futbol malcarat a un esport respectuós i decent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada