Avui fa 17 anys...

20 de maig de 1992. Aquesta data està gravada a foc en la pell i el cor de qualsevol barcelonista.
Zubizarreta, Ferrer, Nando, Koeman, Juan Carlos, Bakero, Guardiola, Eusebio Salinas, Stoichkov y Laudrup. Aquests van ser els herois d'aquella final.
Aquell dia, a quarts d'11 de la nit, al minut 111 de partit, Eusebio va provocar una falta directa a la frontal de la Sampdoria de Gènova. La falta va ser molt protestada pels italians i algun jugador de la banqueta es va tapar la cara per no veure el llançament de la falta.
La història és coneguda: va tocar Stoichkov, va parar Bakero i va xutar Koeman. El xut de l'holandès va sortir com una autèntica bala, va passar per entremig de la barrera i va rebentar la xarxa de la porteria davant d'un Pagliuca que no hi va poder fer res. El Barça guanyava la seva primera Copa d'Europa a Wembley, Londres.
Aquell va ser un partit dur i difícil. Els italians van tenir un parell d'ocasions claríssimes que Zubizarreta va poder salvar. Salinas va estar a punt de marcar en una jugada que va deixar 3 defenses en un pam i Pagliuca va treure pels pèls. Stoichkov va enviar una pilota al pal.

Dos anys després, un equip molt semblant va jugar una altra final de la Copa d'Europa. Aquest cop va ser Atenes. El rival, altre cop el campió italià: l'AC Milan. El desenllaç: conegut i trist. Aquell dia es va desfer el Dream Team.


D'aquí 7 dies, Roma. Barça-United buscant ser els reis d'Europa. El Barça vol fer el triplet. El United vol repetir títol. La millor final possible per a aquesta competició. Tots dos equips tenen baixes: Fletcher per uns i Alves i Abidal pels altres.
El United ha guanyat amb sort les 3 finals que ha jugat. El Barça ha perdut 3 finals de les 5 que ha jugat, dues sent molt superior però sense tenir sort.
Europa té un deute amb el Barça, però el futbol no n'entén de justícia esportiva.

Una setmana, només una setmana.