Quan a principis d'estiu Joan Laporta i Txiki Beguiristain van anunciar el nom del que seria el nou entrenador blaugrana poca gent va creure que era la decisió correcta.
El nom de José Mourinho era el preferit de molta gent. Mourinho prometia feina, seriositat i mà dura al vestidor. Desrés de donar al Chelsea els millors anys de la sea història - amb l'ajuda poc important dels petrodòlars de Roman Abramovitx - el van fer fora per no ser capaç de guanyar la Champions League a causa d'una inoportuna relliscada de Terry a Moscou.
Pep Guardiola només tenia com garanties haver pujat el Barça B a segona B i conèixer el club i el ser entorn a la perfecció. La gent intuïa que Guardiola vivia per i pel futbol, però tot eren suposicions; Guardiola no havia entrenat res més enllà d'un filial que era a 3a divisió.
Poc a poc, però, Guardiola ha fet callar les boques que el criticaven. La pretemporada va ser exemplar, el Noi de Sampedor va aconseguir que l'equip jugués bé de seguida i, encara més important, va aconseguir que Samuel Eto'o tornés a ser el millor davanter centre del món. Guardiola va prometre que es deixaria la vida per recuperar-lo i ha complert la seva promesa.
L'inici de temporada ser exemplar: tot i les dues entrebancades els dos primers partits de lliga, a la jornada 9 ja era lider.
Després de la jornada 13, el Barça segueix lider i a més, és el màxim golejador i el menys golejat. Fa un futbol excèls. A Europa és l'únic equip que ja té assegurada la primera plaça en la fase fde grups.
Contra el Sevilla, el primer rival important de la temporada, el Barça va fer un partit de pitet. Els jugadors es van dedicar a jugar bé i, el que és més important, a evitar que els andalusos poguéssin crear el seu joc. Només Kanouté i Luis Fabiano van donar problemes a la primera part. Capel va sortir a la segona part, encara se'l busca. Un cop feta la feina d'evitar que el rival pogués fer un futbol còmode - encara que sigui el futbol de guerrilles que va plantejar el Sevilla-, Eto'o i Messi van disparar tres ràfegues mortals que van acabar amb el partit, els pocs dubtes que quedaven i els que deien que el Barça s'enfonsaria contra els grans.
Sincerament, si fos aficionat d'algun dels equips que poden jugar contra el Barça a vuitens de la Champions, estaria acollonit.
4 comentaris:
Reconec que jo era un dels crítics amb l'elecció de Guardiola com a entrenador i no em queda més remei que reconèixer que em vaig equivocar. Guardiola ha tingut la visió i la mà esquerra suficient per encaminar les ganes de guanyar un títol de Messi, la redempció d'eto'o i juntament amb un equip amb gent molt compromesa (Xavi, Puyol, Piquè,etc...), ha creat un equip molt competitiu que esperem que acabi amb l'hegemonia dels equips anglesos.
Ara mateix plena confiança amb el Guardiola i encara que perdrem algun partit cosa que és normal no ens podem tirar a sobre de l'equip. Com es nota que és de Santpedor com jo, almenys de moment deixa el nom del poble en bon lloc.
Per cert, quan el Chelsea va perdre la Champions pel penal del Terry el Mourinho ja no era entrenador ja que l'havien fet fora a mitja temporada.
Apa que vagi bé, aniré passant. Visca el Barça!!!!
Desgraciadament pel Chelsea, el seu entrenador a la final de 'Champions' era Grant. El Mourinho va caure uns mesos abans per culpa de Ballack, Shevchenko i el propietari.
En qualsevol cas, crec que s'ha de desmitificar això dels entrenadors: el gran canvi del Barça és que tots volen terballar i tots volen guanyar. I voldia veure si amb Tintín Márquez tindríem algun punt menys. Dit això, força Pep.
Cavenícola.
cert, espero que pogueu perdonar que no recordés un dels alineadors que ha tingut la feina més fàcil de la història...
Publica un comentari a l'entrada