La desgràcia duu samarreta grana.

Parlar de futbol a la prealpina ciutat de Torí és, actualment, parlar de la Vecchia Signora del futbol italià: la Juventus di Torino. Però sent realistes, la Juve és l'equip oficial d'Itàlia. La Juve té més seguidors fora que dins dels límits de Torí.
L'equip de l'ànima dels torinesos té el color grana com a propi (herència de la divisió socialisme/feixisme que va dividia - i divideix, sobretot per la part negra- Itàlia en dues als anys vint).
El Torino va néixer el 1894 i però no va jugar el primer partit fins 10 anys després (3-1 contra el Pro Vercelli) i el 1907 va guanyar el primer derbi turinès per 2-1.
Van guanyar els escudettos de les temporades 26/27 i 27/28, però la seva època daurada va arribar als anys 40 amb 6 títols de lliga i una Coppa d'Itàlia entre les temporades 42/43 i 48/49.

Però aquell grandíssim equip, el Grande Torino, va desaparèixer de cop obrint una ferida al cor dels torinesos i del futbol que en part, i només en part, va omplir la Juventus, l'equip de la FIAT.
El 4 de maig a les 17:05 hores, l'avió que tornava l'equip senser, part de la directiva i uns quants periodistes d'un partit entre el Toro i el Benfica a Lisboa, es va perdre en la boira i es va estavellar a Superga, als Alps. No hi va haver supervivents.
El genial Kubala es va salvar per sort, quan va sortir l'avió cap a Lisboa, encara no havia fitxat.

El pilot de l'avió de Superga es deia Meroni, i Meroni es deia l'home que va acabar de tancar la ferida grana. Tot i que al cap de poc, n'obriria una de nova.
Gianni Meroni, la Papallona grana, era un futbolista del tipus geni boig. Els que el van gaudir diuen que regatejava als defenses i després els demanava perdó si ell creia que els havia humiliat. El seu Torino estava destinat a ser gran de nou.
El 15 d'octubre del 1967, Meroni se'n va anar de l'estadi a peu després d'un partit. Va ser atropellat per un aficionat del Toro de 18 anys que s'acabava de treure el carnet. Després d'acomiadar el fèretre a l'estadi, l'afició torinesa va anar a animar al jove, enfonsat en una depressió absoluta.
Aquell noi es deia Attilo Romero i va acabar sent el president del club.

El Toro lluitarà per no baixar a la Serie B aquest any i fa 17 anys que no guanya res. Tot i això, res del que pugui passar a la classificació o amb els títols no tindrà ni punt de comparació amb el que ja ha patit la societat grana.


Fonts per fer l'article: web del FC Torino i la columna del 25/10/04 d'Enric González a El País, un plaer.