You'll never walk alone

La veritat és que la lliga anglesa es regeix moltes vegades per lleis estranyes. L'esperit del futbol anglès continua marcant el pas de tots els equips de la lliga anglesa i els partits solen ser intensos, plens de xocs, entrades i gols. La qualitat tècnica no és absolutament necessaria per jugar a la Premier. El caràcter sí. Desgraciadament, els diners estrangers i la política expansionista de la Premier està portant nous aires a la lliga. Ja no és només que els equips es nodreixin d'estrelles estrangeres, sinó que l'arribada d'entrenadors de fora d'Anglaterra està ajudant i molt a canviar l'estil de joc anglès. Fins i tot entrenadors anglesos s'estan passant a l'estil europeu (seriosament, qui s'imaginava que el Newcastle sabria defensar?). Aquest any s'han sumat nous equips a la festa dels diners i Man City, Tottenham i companyia han invertit molt en fitxar grans jugadors i poden donar més d'un ensurt a qualsevol equip, per molt nom que tingui.

Així, en aquesta lliga en ple procés de conversió en la millor lliga del món, no hi ha cap líder que sigui un referent per modelar el nou estil anglès. El Liverpool es podria dir que s'ha entrebancant amb el liderat sense buscar-lo. Un bon començament de temporada va alimentar les esperances de que Rafa Benítez pogués ser competitiu a la lliga d'una vegada per totes però la lesió de Torres els ha deixat sense referent ofensiu i ha evidenciat que Gerrard sol no ho pot fer tot. I és que Rafa segueix pecant del mateix de tota la seva etapa al Liverpool.

Està fitxant infinitat de bons complements, grandíssims suplents i revulsius i treballadors infatigables. El problema és que gairebé cap d'aquests són dels que et fan donar el salt de qualitat, que et fan passar d'un equip mediocre a una màquina de guanyar partits fàcilment. Només dos dels seus fitxatges tenen aquest estatus: Mascherano i Torres. I el segon està lesionat. Robbie Keane, Kuyt, Xabi Alonso, Agger i companyia són bons jugadors, però no són suficients.

El Liverpool és un equip molt solidari, que sap el que ha de fer sobre el camp i que mai es complica la vida en atac. A partits a anada i tornada és duríssim, els 'reds' ho donen tot sobre el camp i la pressió que fan és capaç d'asfixiar a qualsevol equip. En atac aprofiten les seves oportunitats i veure'ls córrer al contraatac, desordenats com una manada de gaceles fugint del lleó és un espectacle digne de veure. Desgraciadament, l'excessiu encorsetament tàctic del bo d'en Rafa i la manca d'imaginació a dalt crea molts problemes al Liverpool davant d'equips que no vagin a buscar el partit. I a Anfield encara més. Si no aconsegueixen marcar d'hora el partit se'ls complica i s'han d'encomanar a Sant Gerrard que els ha salvat tants i tants cops. O bé, com porta fent el Liverpool a la lliga des de fa molts anys, guanyar pel pes de la samarreta, a l'estil del Madrid, el Bayern o la Juve. Veurem si és suficient o no per endur-se la Premier. A mi em sembla que mai caminaran sols... a dalt de tot de la classificació.



Agenda esportiva


Futbol:

Fulham - Man City (Ds 12:45h); Everton - Aston Villa (Diu 17:00h); Lazio - Inter de Milà (Ds 20:30h); Barça - València (Ds 22:00h); Madrid - Sevilla (Diu 21:00h).


Bàsquet:

Reial Madrid - MMT Estudiantes (Ds 20:00h); Cajasol Sevilla - FC Barcelona (Diu 12:30h, per internet potser el trobeu); DKV Joventut - Kalise Gran Canaria (12:30h, C33)




PD: Bayern de Munic 2 - 1 Hoffenheim. Gol a l'últim minut de Luca Toni. Això és el pes de la samarreta.