Devotion (II)

A l'equador de les semifinals de l'Eurolliga, ja podem començar a escatir com aniran les eliminatòries i es pot començar a perfilar la Final Four de Berlin. No hi ha hagut sorpreses: les dues eliminatòries més igualades estan empatades i les dues que semblaven decantades estan 2-0. Avui toca parlar de les dues eliminatòries que faltaven, encara que la del CSKA sembli pràcticament tancada.

Panathinaikós - Montepaschi Siena: Interessantíssim enfrontament que els italians han aconseguit portar a Siena amb empat, cosa que els deixa molt ben situats per intentar decidir al Palasport Mens Sana. Són un equip duríssim, amb una plantilla molt ben equilibrada i capaç de fer un bàsquet entretingut però a la vegada molt efectiu. Liderats pel grandíssima Terrel McIntyre (si hagués fitxat pel Barça en comptes de Lakovic, campions segur) i Romain Sato amb bons complements com el rocós pivot Stonerook (permetin-me la broma fàcil), l'egoïsta reconvertit a jugador d'equip Domercant i el correcta Benjamin Eze són tota una potència a Europa.

El PAO per la seva part segueix patint dels mateixos mals que l'any passat. Enorme plantilla però molt desaprofitada per l'excés de rotacions i la falta d'un esquema de joc clar. Nikola Pekovic domina els partits mentre el deixen estar a la pista, Spanoulis no aconsegueix trobar el seu joc i el que sempre compleix és Batiste. Si són capaços de conjuntar-se d'una vegada i trobar el camí, seran imparables. Mentrestant, ni fu ni fa, com l'any passat.

CSKA - Partizan: Els serbis han fet 97 punts en dos partits. Amb aquesta capacitat anotadora no es pot intentar prendre una de les pistes més difícils del continent. El CSKA segueix a la seva: partits avorrits i defensius, mantenint el nivell defensiu i jugant possessions llargues i monòtones. Però no paren de guanyar. La màquina de Messina sembla molt difícil de superar i els petrodòlars russos segueixen nodrint de jugadors de classe mundial el conjunt moscovita. El Partizan és el de sempre, jugadors joves que completen una plantilla de semidesconeguts que són capaços un any rere l'altre d'arribar molt lluny a Europa. Tepic, Velickovic i companyia continuen estirant del carro. Quan arribin els diners dels grans, uns altres agafaran el timó i seguiran endavant. L'eliminatòria sembla molt desigualada, però encara queda el factor Pionir, tot un plus per qualsevol jugador del Partizan.