Devotion (I)

Ara sí, una de les competicions més interessants del panorama esportiu mundial arriba al seu clímax. El playoff previ a la Final Four de Berlín ja està llest per donar el tret de sortida als mesos en el que es decideix gairebé tot l'important (menys el motor). No seria un tòpic dir que aquest any el Top 16 ha escopit unes eliminatòries apassionants. Una per una:



Olympiakos - Reial Madrid: Un Madrid molt per sobre de les seves possibilitats al Top 16 s'enfronta al que és probablement la millor plantilla, per noms, del continent. Els del Pireu han decidit donar un pas endavant aquest any i de la mà dels seus milionaris propietaris han refet completament l'equip. Els fitxatges són, com diria el gran Robirosa, epoustouflants. A la línia exterior s'han reforçat amb el versàtil escorta del Maccabi Yotam Halperin, el gran Theo Papaloukas, el base ex dels Hornets Jannero Pargo, l'aler defensiu del Madrid Michalis Pelekanos i el fitxatge estrella, el sisè home dels Hawks Josh Childress. Per dins, han aconseguit Nikola Vujcic, la barreja entre base i pivot que ha dominat Europa els últims anys. Tot això, controlat per un grandíssim entrenador com Giannakis.

Per altra banda, els merengues estan en una profunda crisis que fa massa anys que dura. La plantilla està completament descompensada, plagada de cromos repetits i de jugadors que, simplement, no són de nivell Eurolliga. De totes maneres, a base de cor continuen avançant en la temporada i s'han aprofitat d'un Maccabi mediocre per passar a la següent ronda. Segurament no hi haurà color.


Futbol Club Barcelona - TAU Cerámica: Una eliminatòria amb tots els alicients per convertir-se en llegendària. Per una banda el TAU, amb el millor cinc inicial de continent, ha arrasat durant tota la temporada però últimament sembla que tremola una miqueta. Alguns diuen que és a causa de les poques rotacions de Dusko Ivanovic, que fa arribar els seus equips fosos al final de la temporada. Un equip ofensivament brutal, que juga partits a moltíssims punts i que ha set capaç de donar exhibicions com la de Milà (mireu els percentatges) però a la vegada desplega una capacitat defensiva espectacular. Té llançament exterior, joc interior, direcció de joc i força física. Menys una plantilla inacabable, és clar.

El Barça per la seva banda està aconseguint la solidesa que no havia mostrat en les temporades anteriors. A falta d'un base de referència europea, la plantilla que ha composat Creus és variada, potent i amplíssima. Les demostracions defensives que han donat durant tota la competició (per exemple, o el primer quart contra el Montepaschi) són prou credencials per donar possibilitats a l'equip davant de qualevol rival. A més, arriben en millor moment de forma que no pas el vitorians. Però, ara per ara, el balanç aquest temporada és de 2-0 pel TAU. Això només acaba de començar...