La soledat

LeBron James va fer el pitjor partit de tota la sèrie al sisè partit davant els Magic i la derrota dels Cavs va donar el tomb a una gesta que hagués pogut portar a l'aler més important de la dècada a convertir-se en una llegenda. Un jugador físicament privilegiat, un base en un cos de 2,06 capaç de moure's més ràpid que la gran majoria d'escortes baixos de la lliga i una força de la naturalesa atacant el cèrcol que no ha pogut sol contra tots. Ja va naufragar a les finals de l'any 2007 contra els Spurs de San Antonio però aquest cop semblava que havien aconseguit rodejar-lo d'un equip a la seva mida, a diferència dels quatre arreplegats que tenia quan va arribar a les primeres finals.

A l'hora de la veritat ha resultat trobar-se molt més sol del que semblava. L'escuder de luxe que els Cavaliers van portar per ajudar-lo en l'anotació, Mo Williams, s'ha amagat de manera esperpèntica durant tot el playoff i ningú ha agafat la responsabilitat d'ajudar LeBron a estirar de l'equip. La sagnia interior ha resultat ser absolutament devastadora pels interessos de l'equip d'Ohio, que veia com els anys d'Ilgauskas i Wallace, les limitacions de Varejao i la falta de profunditat de banqueta no podien respondre al joc ràpid, àgil i obert dels Magic ni, a la vegada, eren capaços de frenar a la bèstia Howard. Delonte West feia el que podia per ajudar, però no era suficient mentre el tirador Gibson s'enfosava cada cop més al fons de la banqueta.

Però els Cavs es van plantar a la final de conferència sense haver perdut cap partit. LeBron dominava: anotava, asistia, rebotava, taponava i semblava un Déu aterrat a la terra per guiar a les noves generacions basquetbolístiques com només un altre 23, els dels Bulls, havia fet uns quants (cada cop més) anys abans. James ha millorat molt el seu tir exterior i això ha afegit una arma més al seu poderós joc ofensiu fins a fer-lo absolutament imparable. Els seus percentatges són simplement espectaculars i és el jugador amb més facilitat per fer triples dobles de tota la lliga. Una màquina. El problema és que el Déu del basquetbol és rebec, i s'entesta en no deixar que un sol jugador s'endugui la glòria. Magic tenia a Jabbar i Worthy entre molts d'altres, Bird a McHale i companyia, Jordan tenia Pippen, O'neal tenia a Kobe, Duncan a Ginobili i Parker. LeBron té a un tirador irregular que ha demostrat no servir en moments calents, una parella de pivots lenta i rígida i algun jugador de fons de banqueta.

Ara per ara, el futur de LeBron és incert. Qualsevol equip que compti amb ell és candidat immediat a l'anell, però suposo que ha vist que sense un bon equip al seu voltant, no aconseguirà mai un anell. Els playoffs són molt llargs i hi ha moments en que un sol home no arriba a acaparar-ho tot. L'any que ve acaba contracte i podria anar a l'agència lliure per poder elegir un destí que, ara sí, el porti o la glòria o bé continuar als Cavs per fer-los campions. Sigui quina sigui la seva elecció, esperem pel bé de la memòria basquetbolística, que l'encerti.