Senyores i senyors, nens i nenes per fi torna. Des de mitjans de desembre que l'esperaven i per fi, avui 24 de febrer, torna la Champions. A 3/4 de 9 a Lió, Londres, Madrid i Milà tornarà a sonar l'himne de la Champions League.
Intentaré fer un petit anàlisi dels partits que es jugaran entre avui i demà.
Arsenal - Roma
Cap dels dos equips passa el seu millor moment i tots dos patiran per entrar a la Champions l'any vinent.
L'Arsenal està notant massa l'absència de Cesc Fàbregas (lesionat), Hleb i Flamini (ambdós venuts l'estiu passat) al mig del camp. No té cap jugador realment determinant, Adebayor està confirmant que la temporada passada va ser el seu (únic?) gran any, Van Persie té massa poc cap per ser una gran estrella i la resta de jugadors del davant són massa joves per llançar-se l'equip a l'esquena.
La Roma tampoc és l'equip que fa anys va maravellar Europa jugant sense un davanter centre clar. Francesco Totti ja no és aquell jugador que feia el que volia amb la pilota als peus, l'edat i les lesions - té una cama plena de claus - pesen massa.
El meu favorit? La Roma per dues raons: perquè són més vells i perquè són italians.
Atlético - Porto
Qui és millor, el quart de la lliga espanyola o el campió de la portuguesa?
Agüero i Forlán fa mesos que no funcionen i sense ells, l'Atlético no funciona. En poc més d'un mes van passar de lluitar per la segona posició a la lliga a estar fora de les posicions de UEFA.
El Porto és un clàssic d'aquestes rondes, però no de les següents. L'any de Mourinho i Deco va ser la seva - enorme - excepció.
El meu favorit? El Porto per jugar la tornada a casa.
Inter de Milà - Manchester United
La millor eliminatòria que ens va deparar el sorteig sense cap mena de dubte, una delícia pels sentits. El tirà de la lliga italiana des del Moggigate contra l'actual campió de gairebé tot el que va jugar la temporada passada. Futbol italià contra futbol anglès. Catenaccio contra atac. Mourinho contra Fergusson.
L'Inter es passeja per la seva lliga però fa dècades que no fa res a Europa, aquest any pot ser el seu any si Zlatan, Adriano i companyia no perden els papers.
El United va començar fluix la temporada però poc a poc s'ha entonat i ja és lider de la Premier amb 5 punts d'avantatge.
El meu favorit? Qualsevol dels dos, el que pugui imposar el seu futbol.
Olimpique de Lió - Barça
A priori l'eliminatòria més desigualada.
Els francesos ja no dominen a la Ligue 1 com en els 7 anys anteriors. No se sap ben bé si és que els altres han millorat o els Juninho, Benzema i companyia s'han cansat de guanyar.
Els catalans ja no són l'equip imparable de fa 2 mesos i a més encadenen dos mals resultats seguits. Ara bé, si poden fer el seu joc, poden tancar l'eliminatòria aquesta nit mateix.
El meu favorit? El Barça. I no ho dic jo, ho diu mitja Europa.
Chelsea - Juventus
Un altre duel estelar tot i que cap dels dos està entre els favorits per guanyar la Champions.
El Chelsea no aconsegueix que Stanford Bridge torni a ser aquell camp inexpugnable al qual només hi guanyaven - i patint - els grans campions. En canvi té molt menys problemes fora de casa.
La Juve no té grans estrelles més enllà de les velles glòries com Buffon, Nedved o del Piero; però les velles glòries turineses tenen més ofici que ningú i fent el que la Juve sap fer - treballar, treballar i treballar - poden fer molt mal.
El meu favorit? El Chelsea si aconsegueix no perdre a Londres.
Madrid - Liverpool
Una altra eliminatòria igualada, els segons de les lligues espanyola i anglesa tenen Europa com a taula de salvació si ManU i Barça no fallen.
El Madrid ja no és el pseudoequip de fa 2 mesos, de la mà de Juande Ramos torna a fer veure que juga a alguna cosa i duu 8 victòries seguides. L'eliminatòria contra els anglesos és la prova de foc, si la passen poden optar a tot.
L'Spanish Liverpool ha perdut el liderat i depèn massa de Fernando Torres, però la tornada de Gerrard als camps pot fer que recuperin el ritme.
El meu favorit? El Liverpool. El Madrid fa massa que no juga dos partits per setmana i els pot pesar l'esforç jugant com juguen amb menys de 15 jugadors de la plantilla.
Sporting de Portugal - Bayern de Munich
Una altra eliminatòria desigualada sobre el paper.
Poca cosa es pot dir d'un equip que va rebre 7 gols en els 2 partits contra el Barça a la lligueta i que segurament va passar ronda gràcies als pontentíssims rivals que va tenir (Basilea i Shaktar).
El Bayern ha deixat de ser aquell equip imparable a Alemanya (és 4rt a 4 punts del líder) i ja no fa tanta por com abans, tot i això cal tenir-lo en compte ja que et pot donar un ensurt en un moment donat.
El meu favorit? El Bayern, sense cap mena de dubtes.
Villareal - Panathinaikos
Lluita desigual a priori però que l'infern grec pot igualar.
El Villareal està patint per mantenir la seva plaça europea a la lliga espanyola, però té qualitat suficient per passar l'eliminatòria.
El segon equip amb més títols a Grècia dependrà de la seva afició per intentar passar una eliminatòria que, en principi, tenen molt difícil.
El meu favorit? El Villareal, tot i l'olla a pressió que és l'Estadi Olímpic d'Atenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada