dimecres, 7 de gener del 2009

Per les planures de la Pampa...


És gener i com cada any, amb la desgraciada excepció de l'any passat, toca Dakar. És un d'aquells esdeveniments, com el Tour de França, que tothom es mira alguna hora o altra encara que la disciplina en qüestió li porti molt fluixa. Perquè el Dakar té una màgia, un color, una idiosincràcia que només unes poques curses tenen. La va fundar Thierry Sabine després de perdre's pels deserts de l'Àfrica. Li va semblar que era una contrada prou vàlida per organitzar un rally. Les primeres edicions les van protagonitzar una colla d'amics que es llançaven a l'aventura, però amb els anys s'ha anat professionalitzant i ara el lideren potents estructures de constructors tan importants com Volkswagen i Mitsubishi. Per sort, les incripcions amateurs continuen tan vives com sempre i als campaments a altes hores de la matinada hi continuen arribant cares plenes de pols i de suor després d'una jornada duríssima entre les dunes dins d'una cafetera. Tenen un mèrit immens, a l'ombra dels triomfadors que omplen portades.

L'any passat els organitzadors van decidir suspendre la prova a causa d'una possible amenaça terrorista a Mauritània. Una raó una mica estranya, el terrorisme d'avui en dia pot atacar a qualsevol lloc, ja ho han demostrat. De fet, durant les entrevistes prèvies al Dakar alguns pilots deien que realment no es creien que aquesta fos la raó principal de la cancel·lació de la prova. Aquest any han decidit traslladar el rally a Sudamèrica per evitar els possibles atemptats. No és el mateix. A pesar de seguir tenint els mateixos components d'aventura, dunes i pols, el Dakar fora d'Àfrica no és el Dakar. Començant pels horaris. Les etapes acaban molt tard a la nit i no se'n pot seguir el final abans d'anar a dormir a Europa. Deixant de banda que destrueixen una tradició (com la de les tardes de juliol mirant el Tour) no crec que això tingui un efecte gaire positiu sobre les audiències.

El rally el lideren dos espanyols en motos i cotxes: Marc Coma i Carlos Sáinz. El primer sembla que, si no fa cap bestiesa i és capaç de mantenir el rumb en la navegació, té el rally a la butxaca ja des de les primers etapes. El madrileny ho té més complicat, però les pistes sudamericanes diuen que l'afavoreixen molt. Ara ja té experiència en els raids i aquest pot ser l'any del pilot amb més mala sort que ha corregut mai al Mundial de Rallies. Per altra banda, el català Joan Manuel González 'Pedregà', es troba segona a la categoria de quads després d'imposar-se a la quarta etapa.

Per acabar, ja al quart dia s'ha de lamentar la mort d'un pilot al Dakar. Pascal Terry ha estat trobat mort després de perdre's en l'etapa entre Santa Rosa i Puerto Madryn. Descansi en pau.

-----------------------------------------------------

Llegeixo a l'As que l'equip oficial BMW del Mundial de Turismes ha fitxat a Sergio Hernández com a pilot oficial. La veritat és que després de la impressionant temporada que va fer l'any passat en la categoria de privats es mereixia un volant per intentar aconseguir coses. A veure si té més sort que la resta d'espanyols que han corregut a l'equip BMW Espanya. La veritat és que cap d'ells ha demostrat merèixer la plaça.

------------------------------------------------------

Ferrari ofereix els seus motors a Honda si continua a la Fòrmula 1. Fent amics pel monopoli, com sempre...

-------------------------------------------------------

Kawasaki oficialment fora de Moto GP. La crisi està enfonsant el món del motor en una crisi que potser anirà bé per replantejar certes coses que no funcionen.


Albert (alguna opinió personal i intrasferible que no compartirà el company de fatigues blogueres...)

1 comentari:

Marc ha dit...

bah, només hi ha una frase amb la qual no estic d'acord, crec que fredament tu tampoc però t'ha matat el subconscient xD