dimecres, 31 de desembre del 2008

Els nostres protagonistes: 2008 (Part I)


No hi ha res més original que resumir l'any quan s'acaba. Sembla mentida que cap televisió faci un programa amb les millors imatges que han emès aquest 2008 i per això nosaltres ens apuntarem aquí un puntàs fent una cosa que no ha fet ningú. Així doncs, anem a veure-ho:

Futbol

Cristiano Ronaldo: La temporada del 2007/2008 ha estat la seva. Arrogant i insoportable com ell sol, el portuguès va dominar la lliga anglesa com feia anys que no es veia. I és que a més de donar assistències i ajudar al joc de l'equip va ser capaç de marcar una quantiat de gols impressionant per un extrem.

Leo Messi: Si algú tenia algun dubte de la seva grandesa, aquest 2008 ha confirmat a la 'Pulga' a l'elit del futbol mundial. El seu joc ha anat progressant a mesura que avançava l'any i el nou Barça ha acabat de pujar-lo als altars futbolístics. Ràpid, desequilibrant, golejador... Un crack.

Iker Casillas: La lliga i l'Eurocopa per, probablement, el millor porter del món. Una muralla contra la que s'estrellen una i altra vegada els davanters rivals. En un Madrid ombrívol i gris va ser capaç de guanyar infinitat de partits amb el seu soci a l'altre cantó del camp: Ruud van Nistelrooy. El seu fluix final d'any no enfosqueix un gran 2008.

Xavi Hernández: Aquell lent que sempre la passava enrere i que obstaculitzava el joc ha passat a ser un candidat a la pilota d'or. Luis Aragonés ha mostrat el camí que s'ha de seguir amb Xavi. Uns quants metres més endavant el de Matadepera pateix una transformació. Porta el ritme del partit i organitza com sempre, però a més aporta una arribada a l'àrea que ningú s'esperava. Tot arrodonit amb l'MVP de l'Eurocopa.

Paul Scholes: L'etern pèl roig que sempre volta pel centre del camp d'Old Trafford ha rebut el premi a molts anys de paciència per aguantar el pèssim joc del Manchester United de les últimes temporades. Però ara, amb un bon equip al seu voltant, un dels últims 'Fergie Babes' que queden a la plantilla del Manchester (juntament amb el gran Giggs i Gary Neville) encara pot donar unes quantes lliçons als migcampistes europeus.


Bàsquet

Kevin Garnett: L'etern perdedor es va poder treure de sobre anys de menyspreus. Amb ell i Duncan la NBA ha pogut gaudir dels dos millors '4' de la història a la vegada. El físic privilegiat de l'ex dels Wolves s'uneix a una mentalitat competitiva de ferro que reflecteix l'actitud general d'uns Celtics que han passat de fer el ridícul a guanyar l'anell. La primera vegada que ha tingut un equip competitiu, primer anell. El seu comportament a la pista és impresentable, però pocs són millors que ell jugant a això del bàsquet.

LeBron James: Una força de la naturalesa que està demostrant que té molt més per oferir que la simple força bruta. A les Olimpíades es va adaptar molt bé al seu rol i va demostrar que era capaç de fer moltes coses a la pista. Els seus Cavs semblen disposats a lluitar per l'anell després de la final que van perdre fa pocs anys. Ara LeBron està molt ben acompanyat, tot i que l'equip continua depenent en un 90% de la seva inspiració. Faltarà veure què són capaços de fer contra els verds.

Rudy Fernández: Després de dominar Europa, l'escorta de la Penya va decidir donar el salt a l'NBA. Amb la Penya va arribar a cotes impensables en el bàsquet actual en un equip amb el pressupost del Joventut. El físic els va fallar a les semifinals contra el Barça, però s'haguessin pogut endur la lliga d'haver tingut una mica més de gasolina. Ara és a Portland exhibint totes les seves qualitats. Tot i no tenir un paper clau a l'equip, està destacant en un dels millors conjunts de la conferència oest.

Ramunas Siskauskas: Dos anys, dues Eurolligues amb dos equips diferents. Segurament el millor jugador d'Europa. Capaç de defensar, d'anotar, de rebotejar i de dur el pes de l'equip en atac. Siskauskas és la bisagra que fa funcionar als equips en els que juga. Tota una exhibició de coneixement del joc és el principal referent que haurien de tenir tots els nens que comencin a jugar a bàsquet.

Igor Rakocevic: Un altre jugador que s'ha redimit aquesta temporada. Titllat de perdedor i egoísta, la lliga que va aconseguir l'any passat amb el TAU ha esborrat del mapa els fantasmes del jugador amb més talent ofensiu d'Europa. Que sabia anotar contra qualsevol equip, des de qualsevol posició i davant de qualsevol defensa ja ho teniem clar, faltava veure si sabia guanyar. I ho va demostrar a l'ACB.

1 comentari:

Marc ha dit...

demà, els esports que falten. O no