En un país tan particular com Italia el futbol només pot ser un autèntic caos. La lliga avança penosament per grades desertes, enmig de la violència, la indiferència i la mediocritat. Els grans equips fa temps que han perdut l'esplendor que els caracteritzava als 90 i fins i tot l'últim tauló que permetia flotar precàriament al calcio, el Milan d'Il Cavaliere, es troba en una situació lamentable. El Moggigate és una conseqüència, no una causa, de la decadència del futbol italià i és només el principi d'una purga tan previsible com necessària.
Ara mateix la Serie A la lidera el paradigma del circ italià: l'Inter de Milan. L'equip de Moratti és com aquell nen manasses que sempre ho fa tot malament. Especialista en revolucionar plantilles i llençar diners al riu aquest any semblava que a priori havien fet un equip seriós de la mà d'un dels millors entrenadors del món. José Mourinho, l'autoproclamat 'The Special One', arribava amb una fama d'entrenador amant de la disciplina i un autèntic mestre de la tàctica. La solució a tots els mals d'un vestidor ple de talent sortit de mare (Ibrahimovic, Adriano i companyia).
Desgraciadament, els aiguamolls neroazurros sembla que engoleixen a tothom, fins i tot a Mou. Moratti havia fet fora a Roberto Mancini, guanyador de dos scudettos consecutius, perquè l'Inter jugava un futbol físic, directe i poc espectacular. Secretament, perquè volia la Champions. El portuguès ha intentat canviar l'estil, jugant per les bandes i buscant la pressió més amunt. Lògicament, tal i com es pot esperar de l'Inter, res ha sortit com havien planejat. Han acabat jugant lent, lleig i avorrit. Per sort, la seva gran plantilla els permet sobresortir una mica entre la mediocritat general i liderar la Serie A còmodament.
A part dels greus problemes futbolístics, la disciplina a la plantilla s'està aplicant de la manera més discutible. Mou compta amb una nòmina de jugadors de qualitat, la majoria, pràcticament eterna però no és capaç de treure'n el que porten dins. Ha intentat recuperar Adriano, una bèstia de la naturalesa que podria ser sens dubte el millor jugador del món, però les notícies sobre els seus excessos etílics no paren de sortir als mitjans. A sobre, tota la feina per tornar al futbol a "l'Emperador" està apartant de l'equip al davanter més prometedor d'Europa juntament amb Bojan: Mario Ballotelli. Marejat entre partits amb el primer equip, amb els reserves, entre la grada i el camp d'entrenament, el jove italià ha declarat que està pensant en abandonar l'Inter si no se sent valorat. Per la seva part, Cruz, Crespo, el gran fiasco de Quaresma, Figo i companyia no acaben de tenir clar si són part de la plantilla o no.
Tot plegat sembla que s'aguanta del fil del liderat. Mentre els partits vagin caient a força de gols tontos o caiguin pel pes de la qualitat de la plantilla el projecte seguirà considerant-se viable. Si tot falla, els fonaments de San Siro tornaran a esquerdar-se.
Albert
4 comentaris:
L'inter, l'únic equip del món capaç de perdre títols que fins i tot l'Atlético de Madrid guanyaria fàcilment.
Jo diria que és bastant més gafe l'Atlètic que l'Inter. De veritat.
L'inter acabara fallan, aquest any l'scudetto sera per la juve, estan bastant be i no tenen en Buffon ni en Trezeguet. A mes si l'inter fracasa potser portem l'Ibrahimovic una torre amb tecnica que podra ser el davanter k volia en Guardiola i tindra prou tecnica per agradar el camp nou.
Edu
Vaticino que l'Inter guanyará la Lliga amb 12 punts d'avantatge. I a la Champions, fa por: no oblidem que tots els equips italians que guanyen fan un futbol miserable.
Cavernícola.
Publica un comentari a l'entrada