És hora de Copa del Rei. Els vuit millors equips de l'ACB es troben a Bilbao en una orgia de basquetbol només superada per la Final Four de l'Eurolliga. És un cap de setmana en el que l'esport de la cistella pren una certa importància dins del panorama esportiu i es tracta de la copa més important de l'esport espanyol. Guanyar una copa és un èxit, també pel Barça i pel Madrid. La descafeinada copa futbolera queda molt lluny de l'emoció que ofereix l'ACB durant quatre dies durant els quals els dos millors equips jugaran tres partits. Comprimit, emocionant i competitiu. No hi ha Barça - Cultural Lleonesa el dia 3 de gener amb un fred que pela. Als quarts de final hi tenim Barça, Cajasol Sevilla, Real Madrid, DKV Joventut, Power Electronics València, Caja Laboral Baskonia, Asefa Estudiants i l'amfitrió, Bizkaia Bilbao Basket. Meravellós i per l'afortunat que ho pot presenciar en directe, és espectacular.
En aquest aspecte trobem el principal problema de la Copa del Rei: el preu dels abonaments. Cada any pugen més i la gran majoria de butxaques no poden assumir la despesa que suposa viatjar i gastar-se més de 100 euros en un abonament, i més en els temps que corren. A més, l'any passat hi va haver una àgria polèmica al voltant de les localitats VIP que poblaven els millors llocs del pavelló i que tanquen portes a molts aficionats del bàsquet per colocar-hi actors, presentadors, empresaris i altres personatges que van a lluïr més que a gaudir de bon bàsquet.
En qualsevol cas, centrant-nos en l'aspecte basquetbolístic hi veiem tres caps visibles als quals els toca l'etiqueta de favorits: Barça, Caja Laboral i Real Madrid.
Barça: Arrasa, atropella, desmonta, destrueix... I perd als finals ajustats. Xavi Pascual té una gran plantilla i l'està aprofitant bé tot convertint-la amb un corró que planxa rivals amb facilitat. Un joc interior físicament espectacular (Vázquez, Morris i Ndong) amb una referència de grandíssima qualitat com l'eslovè Lorbek i una bateria d'exteriors que pràcticament serien titulars en qualsevol equip de Top 16 de l'Eurolliga. Cal fer menció especial de la tripleta de bases, encapçalades pel prodigi Ricky Rubio, escortat per un base de nivell Final Four, Lakovic, i un físic privilegiat com Víctor Sada.
L'únic dubte que deixen és la capacitat de resoldre finals ajustats. Gran Canària, València, Partizan. Mirant enrere, recordem el Barça del triplet, que jugava un bàsquet lletgíssim, però eren capaços de decidir tots i cadascun dels partits que arribaven igualats al final. Evidentment és un gran equip, però quan no sempre es pot guanyar de 20, i menys en un torneig tan igualat com la Copa del Rei. Segur que Pascual haurà incidit molt en aquest aspecte i haurà preparat l'equip per aquest tipus de situacions i per això són els principals candidats al títol.
Madrid: Un mar de dubtes que està posant en evidència la pèssima planificació de la plantilla que han fet els directius i el tècnic. Tene possiblement el millor entrenador d'Europa, però la plantilla no permet jugar de cap manera al que vol jugar Messina. Han fitxat pràcticament un equip nou, fitxant estrelles consagrades a Europa i alguna promesa pel futur. El problema principal és que les estrelles estan en una forma física lamentable i la majoria estan en crisis constants de lesions i baixes formes que no permeten mantenir un ritme alt de joc durant tot el partit. A més, hi ha deficiències molt clares al lloc de 3 (Hansen està a les acaballes i no tenen cap 3 físic per parar alers alts) i al de 5 (Lavrinovic no pot jugar sempre i tampoc és un gran defensor mentre que la promesa que han fitxat, Ante Tomic, és tou i li falta madurar moltíssim).
Ara, un equip que compta amb la qualitat i l'experiència de Louis Bullock, Pablo Prigioni, Travis Hansen, Jorge Garbajosa i Darjus Lavrinovic sumat a la juventut i les ganes de Sergio Llull, Velickovic i Tomic no es pot menysprear. I menys en una competició a un partit. I encara menys si els entrena Ettore Messina.
Caja Laboral Baskonia: L'equip de Josean Querejeta s'ha sabut recuperar del cop de perdre a la gran majoria de les seves estrelles de la temporada passada i està aconseguint fer una gran temporada regular que ningú s'esperava quan a l'estiu van marxar Prigioni, Pete Mickael, Sergi Vidal i Igor Rakocevic. Això sí, quedava el millor pivot d'Europa, Tiago Splitter. Querejeta ha sabut remodelar la plantilla fitxant jugadors d'equips de perfil mitjà amb capacitat per passar a un altre nivell com Marcelinho Huertas, Pau Ribas, Lior Elyahu i Carl English. Han sabut sobreviure a la lesió de dos dels fitxatges "estrella" de la temporada, Walter Herrmann i Brad Oleson i ara mateix són segons a la lliga, a només una victòria del corró blaugrana.
Dusko Ivanovic segueix a la seva i l'estat de forma del seu Baskonia continua sent fantàstic i per tant són un equip perillosíssim que basa el seu joc en la intensitat, la defensa i la velocitat característiques del tècnic montenegrí i un jugador interior superlatiu com Splitter, que és dubte seriós per la Copa, però probablement superarà la contusió òssia que va patir fa 15 dies. Les manies d'Ivanovic continuen presents i l'israelià Elyahu ha estat apartat durant gran part de la temporada fins la lesió d'Splitter durant la qual ha fet molt bons partits. La reedició del cas Ersan Ilyasova. Però Dusko ja va guanyar la Copa l'any passat. Atenció.
3 comentaris:
Qué pena ensuciar un buen post con inadecuados e innecesarios comentarios sobre la Copa del Rey de fútbol. No es una competición descafeinada en absoluto. Ha ofrecido partidos memorables (Getafe-Sevilla) y eliminatorias emocionantes (Atleti-Huelva). Y esperamos una emocionante final en ese estadio. Aún mas lamentable ese juicio despreciativo sobre la Cultural. La Cultural es un equipo histórico del fútbol español (hemeroteca!) que ofreció minutos de arrojo y emoción. Y más frío hacia el domingo en el Calderón… o es que es ese el problema?
Sobre el contenido principal de la entrada sólo me queda felicitarles. Buen análisis que no llega a excelente por la ausencia de una referencia al más que probable buen juego que ofrecerá el "outsider" por antonomasia … el Estudiantes… Y quizás una referencia a las lesiones de Reyes en su análisis del real Madrid se echa de menos…
Por cierto una solución para el precio de las entradas es jugarla final de la copa en un estadio de fútbol, como el All Stars Game… por cierto ya proponen ese estadio para la final del mundial de baloncesto!!! …
Avui deien que si aconsegueixen cobrir el Benabéu, hi faran la final de noséquintorneig.
Pel que fa als equips que falten, l'Albert ho farà aquesta tarda (o això ha dit), que jo de bàsquet poc o gens...
El problema essencial de la Copa del Rei no és el fet de que hi hagi la Cultural Leonesa, com podria haver dit el Sant Andreu o la Gramanet. És un torneig que dóna una certa oportunitat a equip menors de lluïr-se, però en l'esport d'avui en dia aquests petits grans heroïsmes queden sepultats per les televisions i les audiències.
El fet de que la federació hagi anat canviant de format als últims anys demostra que alguna cosa no funciona i un dels principals problemes és el calendari. Embotida entre gener i febrer, quan la majoria d'equips fan mini pretemporades per arribar forts físicament al final de l'any, a anada i tornada en camps desangelats amb un 10% de públic, entre setmana...
Hi ha diverses solucions possibles, però s'hauria de fer un canvi absolutament radical al format de la copa. O bé passem directament al sorteig pur a partit únic, amb una espècie de "Final Four" a Wembley com a la FA Cup.
Una possible solució seria parar la lliga. No és tan bestia, jugant entre setmana i caps de setmana la copa, els equips es podrien centrar molt més en les eliminatòries i no serien com una distracció. O bé girar la lliga i la Copa. Hi ha moltes solucions, però el que no es pot permetre és que la única importància de la Copa sigui a partir de semis.
PD: Desgraciadament, no he pogut posar l'anàlisi de la resta d'equips perquè ahir em va ser impossible pel temps, però avui a la nit faré una prèvia de les semis.
A l'Estu li va faltar sort i a més es va enfrontar contra un equip duríssim. Molt difícil de guanyar si es centren en el joc i amb un entrenador molt llest i ple de recursos. Ja pot parar atenció el Barça.
Publica un comentari a l'entrada