I he acabat el títol en punt i final expressament. Tant de bo no hi hagi cap més nom per seguir la llista.
La mort de Dani Jarque fa 2 dies ha tornat a sacsejar el món del futbol. I és que no és normal que un noi aparentment sa, jove i que passa tants controls com els que passen els futbolistes mori de cop i volta.
Acceptant la innocència de tots els noms del títol en el tema doping, el que és clar és que les autoritats esportives haurien de plantejar-se que temporades amb prop de 80 partits són inhumanes. El cos humà no pot suportar el ritme de competició i entrenaments a que estan sotmesos els professionals. I és que si no fer esport no és sa, fer-ne massa tampoc. Una ràpida visita a la Wikipèdia constata que els jugadors de futbol viuen una mitjana de 10 anys menys que els porters.
El que no pot ser és que cada federació miri només pels seus interessos. L'exemple de la Supercopa italiana, jugada a Pekín, és brutal. Els jugadors es veuen obligats a fer un viatge d'uns 10.000 km perquè la federació italiana ha decidit que jugant aquest partit a la Xina guanyarà més diners que fent-t'ho a Roma, Milà o Nàpols.
Un altre exemple són el Mundial de Clubs que provoca que els campions de cada continent hagin de moure's a mitja temporada al Japó o als EAU per jugar un títol de segon nivell.
En fi, potser algun dia, algú s'adona de tot plegat i arregla les coses.
pd: Dani Jarque, descansa en pau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No cal anar a Itàlia per trobar un exemple de la mala gestió dels calendaris.
-La Supercopa d'Espanya a doble partit -torneig que no caldria jugar perquè el Barça és el campió de Lliga i Copa.
-La Copa del Rey a doble partit.
I així ens quedem sense Messi...
Aquí qui paga, no mana.
Publica un comentari a l'entrada