"D'acord, el primer l'ha marcat amb la mà, però el segon ha valgut per dos".Aquestes van ser les paraules de Sir Robert William Robson després de que Maradona eliminés Anglaterra en aquell mític partit de la Mà de Déu i el golàs agafant la pilota al mig del camp i deixant enrere a mig equip anglès.
Són una clara mostra del tarannà d'aquest ex-jugador de Fulham i WBA, però sobretot ex-entrenador de la darrera (diuen) gran selecció anglesa i d'aquell grandíssim Barça post-Cruyff que va guanyar 3 títols i que només un horror de perfecció anomenat Madrid a les ordres de Capello va deixar sense el quart títol, la lliga.
El seu any com a blaugrana podrà ser recordat per tenir un enorme equip amb aquell Ronaldo que semblava destinat a l'eternitat abans de trencar-se els genolls, Giovanni, Pizzi, Stoichkov, Figo, de la Peña o Guardiola. Però sobretot serà recordat per aquell petó robat a Carmen Sevilla i per la cara d'estupefacció i les mans al cap després que Ronaldo decidís mostrar tota la seva qualitat i potència marcant un autèntic golàs a Santiago de Compostel·la.
Avui Sir Bobby ha mort. Ha perdut la llarga batalla de 18 anys contra el càncer.
Descansi en pau. Segur que seguirà veient el futbol des d'allà on hagi anat a parar.
Adéu Sir Bobby, fins una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada