La tendència melic-centrista dels mitjans espanyols ha desembocat en una cobertura del Tour de França que s'assembla més a la d'una guerra que no a la d'un esdeveniment esportiu. La lluita de Contador contra els seus enemics, suposats o reals, centra portades, cròniques i informacions a la premsa pàtria. El complot a l'equip Astaná contra el de Pinto és un dels temes més recurrents. L'aparició de Lance Armstrong ha creat l'enemic perfecte i la figura de Johan Bruyneel apareix com el còmplice del crim. I encara els va millor que Contador guanyi. Cada dia es pot llegir algun article que parla sobre el maltractament que pateix el pobre Alberto i com ell resisteix igualment com a bon heroi espanyol que és.
Deixant de banda aquest fet evident, aquesta polèmica ha engolit a la resta de ciclistes fins a convertir-los en comparses del duel desigual entre Contador i la resta del món. Posats a engolir, fins i tot va ser capaç de quasi fer desaparèixer la gran victòria de Mikel Astarloza a Bourg St. Maurice. És cert que gent com Evans i Menchov s'han eliminat sols pel seu baixíssim rendiment però Wiggins, els Schleck, Klöden (per alguna cosa més que la polèmica de l'Astaná) mereixen un respecte i una presència als mitjans que no tenen.
Volia parlar avui dels Schleck. Una parella de ciclistes curiosa que en aquest últim any han adquirit una dimensió espectacular. Són com els Zipi i Zape del ciclisme i la imatge d'Andy entrant tercer a Le Grand Bornand amb els braços a dalt celebrant la victòria de Frank (en un dels sprints més patètics dels últims anys) és molt significatiu del que representen. Ara mateix costa molt imaginar-se un Schleck sense l'altre i aquests dos luxemburguesos que inevitablement cauen simpàtics, encara que només sigui per atacar a l'status quo que representen Bruyneel i companyia. El seu pare, Johnny Schleck, exciclista professional, va protagonitzar un dels episodis més espectaculars del passat Tour quan va ser aturat per les autoritats franceses a punta de pistola per registrar el seu cotxe.
Frank ja fa temps que volta per les carreteres de Déu i ha demostrat ser un gran corredor. És capaç d'adaptar-se tant a les grans muntanyes i les voltes de tres setmanes com a les clàssiques de les Ardenes, en les que ha fet bons resultats gairebé sempre. Té un gran problema als sprints i a les contrarrellotges ja que és un dels ciclistes més lents del pilot internacional. A la muntanya es troba entre els millors escaladors i ha estat voltant els llocs d'honor del Tour darrerament. De totes maneres, no s'ha escapat dels escàndols de dopatge. Fa uns mesos es va descobrir que havia fet una transferència a Eufemiano Fuentes (el metge de la Operació Puerto) de 7000 euros, però la cosa va quedar en res.
Andy és el millor dels dos, i el més jove. Grandíssim escalador capaç de rendir en tots els terrenys, aquest any s'ha endut la Lieja - Bastogne - Lieja de manera espectacular atacant en solitari. Ja l'any passat va demostrar amb el seu segon lloc al Giro i la bona actuació al Tour(tercer a Alpe d'Huez)que tenia moltes condicions. Li falta millorar molt a la contrarrellotge i hauria de millorar la finalització de les etapes, però serà el gran rival de Contador durant els propers anys.
------------------------------------------------------------
Positiu de Di Luca al Giro. Desolador, la veritat. Costa una mica creure's alguna cosa, ja.
1 comentari:
Després d'haver vist la pujada al mont Ventoux, he tingut la sensació que l'Andy és un corredor fisicament més dotat que el seu germà, que tot i jugar-se el tercer lloc ha donat la sensació que no era capaç de seguir al seu germà quan llançava els atacs. També m'ha donat la sensació que l'Amstrong tampoc tenia massa dificultats per mantenir-se a roda (no diu molt d'un corredor que, amb perdo, un avi com Amstrong t'aguanti el ritme com si res).
Publica un comentari a l'entrada