Apologia del narcicisme

Segons la tradició grega, va ser fill de Cefis i Liríope. Ovidi explicava que tant donzelles com nois s'enamoren de Narcís a causa de la seva bellesa. Ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l'estimava era Eco que havia disgustat a Hera i per això aquesta li havia condemnat a repetir les últimes paraules d'allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcis del seu amor. Narcís cruelment li va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar a una cova i allí es va consumir fins que solament va quedar la seva veu. Per a castigar a Narcís, Némesis, la deesa de la venjança, va fer que s'enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a una font. En una contemplació absorta, incapaç d'apartar-se de la seva imatge, va acabar abocant-se a les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

D'aquesta història en deriva un tipus de personalitat que es basa en l'admiració pròpia, l'egocentrisme i l'autoestima. També se'n deriva una patologia psquiatrica, però això és una altra història.

La temporada que s'està vivint al Camp Nou és propensa a que el Barça es torni narcisista en extrem. Tot i els constants avisos de Josep Guardiola alhora de celebrar els títols abans de tenir-los al sac i ben lligats, els 12 punts sobre el segon a la lliga, el camí relativament fàcil fins la final de la Copa i la por que desperten els blaugrana a Europa, no ajuden als aficionats del Camp Nou a no pensar, encara que sigui mig avergonyit i d'amagat, en el triplet.

Les dades són conegudes: Messi, Eto'o i Henry duen entre els 3 més gols que qualsevol de les altres 17 plantilles de la lliga i són, respectivament, el 3r, el 1r i el 4rt a la taula de Pixixis; Valdés és el porter menys golejat de la lliga amb tan sols 14 gols en 20 jornades, el Barça és l'equip que més xuta, més centra a l'area i més ocasions de gol té i, a sobre, no deixa la defensa de banda. Cap equip fins ara havia fet 50 punts a la meitat de la lliga i tan sols el Madrid de la temporada 60-61 va fer una temporada igual fins a la jornada 20.


Així doncs, sí, l'aficionat culé pot i ha de gaudir com un nen amb aquest equip. I sí, l'aficionat culé ha de somniar que al juny serem campions de tot. Després dels darrers 2 anys, en els quals hem vist com un equip cridat a guanyar-ho tot s'enfonsava en la seva pròpia misèria a voluntat, ara tenim dret a creure possible el miracle.

Probablement això no passarà i el Barça guanyarà 2 títols o només la lliga. Probablement aquest equip en construcció encara hagi de créixer per guanyar quelcom a Europa. Probablement el Barça perdrà més d'un partit d'aquí al juny i segur que algun serà important. Probablement aquest no serà el millor equip de la història.
Però probablement l'aficionat blaugrana en pocs moments havia tingut tantes espeances de futur, tanta ilusió de que arribés el dissabte i el dimecres ni maleïa tant els dies sense futbol, les seleccions i les vacances que fan parar la competició.
Per tot això, el culé es pot mirar al mirall i dir-se a ell mateix que a hores d'ara ningú no pot ni tan sols arribar a la sola de la sabata al seu equip en això de donar puntades de peu a una pilota.