És hora de Copa del Rei. Els vuit millors equips de l'ACB es troben a Bilbao en una orgia de basquetbol només superada per la Final Four de l'Eurolliga. És un cap de setmana en el que l'esport de la cistella pren una certa importància dins del panorama esportiu i es tracta de la copa més important de l'esport espanyol. Guanyar una copa és un èxit, també pel Barça i pel Madrid. La descafeinada copa futbolera queda molt lluny de l'emoció que ofereix l'ACB durant quatre dies durant els quals els dos millors equips jugaran tres partits. Comprimit, emocionant i competitiu. No hi ha Barça - Cultural Lleonesa el dia 3 de gener amb un fred que pela. Als quarts de final hi tenim Barça, Cajasol Sevilla, Real Madrid, DKV Joventut, Power Electronics València, Caja Laboral Baskonia, Asefa Estudiants i l'amfitrió, Bizkaia Bilbao Basket. Meravellós i per l'afortunat que ho pot presenciar en directe, és espectacular.
En aquest aspecte trobem el principal problema de la Copa del Rei: el preu dels abonaments. Cada any pugen més i la gran majoria de butxaques no poden assumir la despesa que suposa viatjar i gastar-se més de 100 euros en un abonament, i més en els temps que corren. A més, l'any passat hi va haver una àgria polèmica al voltant de les localitats VIP que poblaven els millors llocs del pavelló i que tanquen portes a molts aficionats del bàsquet per colocar-hi actors, presentadors, empresaris i altres personatges que van a lluïr més que a gaudir de bon bàsquet.
En qualsevol cas, centrant-nos en l'aspecte basquetbolístic hi veiem tres caps visibles als quals els toca l'etiqueta de favorits: Barça, Caja Laboral i Real Madrid.
Barça: Arrasa, atropella, desmonta, destrueix... I perd als finals ajustats. Xavi Pascual té una gran plantilla i l'està aprofitant bé tot convertint-la amb un corró que planxa rivals amb facilitat. Un joc interior físicament espectacular (Vázquez, Morris i Ndong) amb una referència de grandíssima qualitat com l'eslovè Lorbek i una bateria d'exteriors que pràcticament serien titulars en qualsevol equip de Top 16 de l'Eurolliga. Cal fer menció especial de la tripleta de bases, encapçalades pel prodigi Ricky Rubio, escortat per un base de nivell Final Four, Lakovic, i un físic privilegiat com Víctor Sada.
L'únic dubte que deixen és la capacitat de resoldre finals ajustats. Gran Canària, València, Partizan. Mirant enrere, recordem el Barça del triplet, que jugava un bàsquet lletgíssim, però eren capaços de decidir tots i cadascun dels partits que arribaven igualats al final. Evidentment és un gran equip, però quan no sempre es pot guanyar de 20, i menys en un torneig tan igualat com la Copa del Rei. Segur que Pascual haurà incidit molt en aquest aspecte i haurà preparat l'equip per aquest tipus de situacions i per això són els principals candidats al títol.
Madrid: Un mar de dubtes que està posant en evidència la pèssima planificació de la plantilla que han fet els directius i el tècnic. Tene possiblement el millor entrenador d'Europa, però la plantilla no permet jugar de cap manera al que vol jugar Messina. Han fitxat pràcticament un equip nou, fitxant estrelles consagrades a Europa i alguna promesa pel futur. El problema principal és que les estrelles estan en una forma física lamentable i la majoria estan en crisis constants de lesions i baixes formes que no permeten mantenir un ritme alt de joc durant tot el partit. A més, hi ha deficiències molt clares al lloc de 3 (Hansen està a les acaballes i no tenen cap 3 físic per parar alers alts) i al de 5 (Lavrinovic no pot jugar sempre i tampoc és un gran defensor mentre que la promesa que han fitxat, Ante Tomic, és tou i li falta madurar moltíssim).
Ara, un equip que compta amb la qualitat i l'experiència de Louis Bullock, Pablo Prigioni, Travis Hansen, Jorge Garbajosa i Darjus Lavrinovic sumat a la juventut i les ganes de Sergio Llull, Velickovic i Tomic no es pot menysprear. I menys en una competició a un partit. I encara menys si els entrena Ettore Messina.
Caja Laboral Baskonia: L'equip de Josean Querejeta s'ha sabut recuperar del cop de perdre a la gran majoria de les seves estrelles de la temporada passada i està aconseguint fer una gran temporada regular que ningú s'esperava quan a l'estiu van marxar Prigioni, Pete Mickael, Sergi Vidal i Igor Rakocevic. Això sí, quedava el millor pivot d'Europa, Tiago Splitter. Querejeta ha sabut remodelar la plantilla fitxant jugadors d'equips de perfil mitjà amb capacitat per passar a un altre nivell com Marcelinho Huertas, Pau Ribas, Lior Elyahu i Carl English. Han sabut sobreviure a la lesió de dos dels fitxatges "estrella" de la temporada, Walter Herrmann i Brad Oleson i ara mateix són segons a la lliga, a només una victòria del corró blaugrana.
Dusko Ivanovic segueix a la seva i l'estat de forma del seu Baskonia continua sent fantàstic i per tant són un equip perillosíssim que basa el seu joc en la intensitat, la defensa i la velocitat característiques del tècnic montenegrí i un jugador interior superlatiu com Splitter, que és dubte seriós per la Copa, però probablement superarà la contusió òssia que va patir fa 15 dies. Les manies d'Ivanovic continuen presents i l'israelià Elyahu ha estat apartat durant gran part de la temporada fins la lesió d'Splitter durant la qual ha fet molt bons partits. La reedició del cas Ersan Ilyasova. Però Dusko ja va guanyar la Copa l'any passat. Atenció.
