Els herois de l'any

S'acaba l'any i des d'aquest petit racó volem fer un homenatge als herois esportius de l'any:

FC Barcelona
No és fàcil guanyar dos títols en un sol any. Així doncs guanyar-ne 6, tots en els que has participat és una quimera que ningú havia assolit mai (tan sols l'Ajax de Cruyff s'hi va acostar amb un 5 de 5). Amb un entrenador jove i novell, i fins a 7 jugadors sortits de la pedrera en el partit més important de l'any, el Barça ha passat a la història. Els seus seguidors no oblidaran (oblidarem) mai un mes de maig gloriós amb el 2-6 al Bernabéu, el gol d'Iniesta a Stamford Bridge, la final de Copa contra l'Athlètic i la final de Roma per completar el Triplet. Al setembre les dues supercopes i al desembre el Sextet amb el Mundial de Clubs.
A tot plegat se li afegeix un futbol excels que ha fet les delícies de mig món.

Usain Bolt
El llampec va rebentar el cronometre al Campionat del Món d'Atletisme de Berlín. Va superar el sue propi rècord dels 100 m. llisos en 11 centèsimes per deixar-lo en un espectacular 9.58 s. El seu màxim rival, Tyson Gay, va fer el tercer millor temps de a història en una cursa espectacular que Bolt va guanyar esprement-se fins al darrer moment.
Tot i això no en va tenir prou i 4 dies després va tornar a superar el seu propi rècord del món en 11 centèsimes, aquest cop, però, en els 200 m. llisos. La marca (19.19 s.), va fer que la cursa fos com un entrenament per Bolt que abans d'acabar la corba ja era primer i que va treure més de 6 dècimes al medalla de plata Alonso Edward.

Jenson Button i BrownGP
El pilot britànic va començar la temporada de Fòrmula 1 com un gegant en un país de nans: 6 victòries i un 3r lloc en les 7 primeres curses. Tot i que en les 10 curses restants només va aconseguir pujar al podi en dues ocasions, va patir poc per endur-se el Campionat del Món.
Brown GP va néixer de les cendres del desaparegut equip Honda per aconseguir en el seu primer i únic (a partir de la temporada vinent serà l'equip Mercedes-Benz), l'equip de Ross Brown ha aconseguit el Mundial de constructors i col·locar els seus dos pilots entre els 3 primers del Campionat del Món de Fòrmula 1.

Valentino Rossi
És el millor pilot de motos de la història. Valentino Rossi ha aconseguit el seu novè campionat del món (setè en la categoria reina) amb tan sols 30 anys. Il Dottore continua a la seva tot i l'ascens de joves com Stoner, Pedrosa o Lorenzo. La batalla amb Lorenzo al Circuit de Catalunya és una de les millors que s'han vist i l'avançament de Rossi a la darrera corba va ser espectacular.
Com ell mateix va dir, fent broma amb la seva edat: Gallina vecchia fa buon brodo.

Altres
Gent com Alberto Contador, Roger Federer, els LA Lakers, la selecció espanyola de bàsquet, el Reus Deportiu, Rafa Nadal, Sebastian Loëb, Marc Coma i molts altres mereixen ser en aquest post.


Honor i glòria a tots ells!



pd: Un record molt especial, també, per tots aquells esportistes (coneguts o no) desapareguts "en acte de servei" com Dani Jarque o Robert Enke i per tots aquells grans d'altres èpoques que també ens han deixat en aquest 2009 memorable. Honor i glòria per tots ells també.

pd2: Fa de molt mal posar la fotografia d'un sol d'aquests esportistes, per tant, no en poso cap.

Persistir

Entendre el que ha passat aquest any 2009 amb el Barça és impossible a hores d'ara. Els grans equips de la història s'han reconegut com a tals anys després d'acabar-se. Per una banda perquè no s'és el millor per un sol any i d'altra perquè els equips magnífics triguen anys a ser reconeguts com a tals. I els que ho han estat abans d'hora, també han acabat abans d'hora.

Suposo que arribarà un dia que veuré els vídeos d'aquesta temporada i veuré la dimensió real d'un equip que ha guanyat tot el que ha jugat amb un futbol poc menys que excels.

En el futur sabré veure la grandesa de Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Pedro. Sabré donar les gràcies a aquells estranys que em van fer feliç com Alves, Milito, Márquez, Abidal, Touré, Henry, Eto'o i Zlatan.
I sabré entendre la feina, la feinada, que ha fet Josep Guardiola amb un equip que venia de quedar a 18 punts de l'etern rival.

D'aquí uns anys els nens es maleiran per no haver pogut veure aquest equip en directe, perquè, deixe-m'ho clar, mai més veurem res semblant.

Recordarem a Puyol fent un petó a la senyera i a Piqué ensenyant la samarreta al Bernabéu. Recordarem a Iniesta provocar l'orgasme col·lectiu més gran de la història a Stamford Bridge. Recordarem Pinto avisant d'on es llançaria al penal. Recordarem Messi saltant entre gegants i a Eto'o assenyalant-se les venes per guanyar la tercera a Roma. Recordarem a Pedro marcant a l'últim moment a dues finals.
I recordarem a Guardiola plorant després de portar l'equip del seu cor, els colors de la seva vida, a tocar el cel i a fer-lo el millor equip de la història.

I ho recordarem tot amb un somriure...

Si home! La copa aquella que....

El Mundial de Clubs és una comeptició extranya. Tan pel format (un sol vuitè de final i 2 quarts), com pels equips que hi participen (els campions de les 6 zones FIFA i el campió local) com pels diversos noms que se li donen.

Tot plegat ve de la Petita Copa del Món que van jugar entre d'altres Barça i Madrid a Veneçuela l'any 57. A la FIFA li va agradar la idea i anys després va decidir donar el títol de millor club del món al guanyador de l'enfrontament entre els campions d'Europa i de Sud-Amèrica. Al principi a doble partit i després a partit únic a Tokio. El títol s'anomenava Copa Intercontinental.

El 1999 la FIFA va intentar tornar a la Copa del Món de Clubs però la cosa no va anar massa bé perquè els representants d'Asia, Àfrica i Oceania van tenir un rendiment lamentable.
I ara fa 6 anys ho va tornar a intentar. Aquest cop convidant als equips campions de les 6 zones FIFA (els 5 continents dividint Amèrica en 2) i fent-la enlloc de la Intercontinental.

La nova competició -Mundial de Clubs o Copa Toyota depenent de si la juga el teu equip o no- arriba a la sisena edició i el Barça és el primer equip europeu que repeteix participació. De les 5 edicions anteriors hi ha hagut 3 campions sud-americans i 2 d'europeus.

Demà el Barça comença l'assalt a aquest títol que és l'únic que no té. Si el guanya igualarà les estadístiques entre europeus i sud-americans.

Diumenge la resposta.