Aquell home estrany

És allà, sol, mirant al cel i aixecant els braços. Prop dels tres pals que li fan alhora de casa i de presó. I allà continuarà passi el que passi. Poques vegades, per no dir cap, s'allunya d'aquest punt maleït que té davant. Però tot i això és el jugador amb més responsabilitat de l'equip. Si ell falla, l'equip perd. No pot fallar. I continua allà, sol, mirant al cel i aixecant els braços.

Quan l'1 de setembre de 2002 el Barça sortia amb un jove porter de només 20 anys, el public del Camp Nou va arrufar el nas. Feia massa poc que un tal Pepe Reina havia passat amb mal peu per les porteries culés i ara apareixia aquell noi, Víctor Valdés.

Aquell jove va ser capaç d'encarar-se a tot un Louis Van Gaal deixant d'anar a entrenar quan l'holandès el va enviar de tornada a segona B per vès a saber què. Aquest fet va fer que Valdés estigués amb un peu fora el club però Joan Gaspart ho va fer bé, estranyament, i ho va evitar.
Poc a poc es va anar consolidant a la porteria blaugrana fins a ser indiscutible.

Amb ell a la porteria el Barça ha guanyat 3 lligues i 2 copes d'Europa entre altres títols, sent decisiu en les dues Champions aconseguides. A més, ell ha aconseguit 2 trofeus Zamora.

Estranyament, però, Valdés no ha estat mai convocat per la selecció espanyola.
És cert que l'ombra d'Iker Casillas és molt allargada i que Valdés està mig esglaó per sota ara com ara del porter madridista, però no té res a envejar a homes com Palop, Reina o Diego López.

És el millor del món en els u contra u i dels millors amb la pilota als peus. A més té personalitat, sap manar la defensa i és ràpid en les sortides. El seu únic punt negre és el joc per alt, de fer se sol quedar sota els pals en els corners esperant la rematada.
Tot i això el millor de Valdés és la seva capacitat de concentració. Pocs porters al món poden estar-se 89 minuts sense tocar la pilota i fer una aturada de mèrit en l'única ocasió que té el rival. A més és capaç d'aguantar la pressió d'una porteria que s'ha menjat gent com Dutruel, Bonano, Rustu o el propi Reina.

I és que Valdés és el millor porter del món per a aquest el Barça. Un lloc on els porters tenen poca feina però l'han de fer perfecte. A més han de saber jugar amb els peus com si fos un migcampista i tenir la velocitat d'un extrem.
Tot i això, quan l'equip perd, tothom se'l mira amb lupa i quan l'equip guanya ningú el recorda. Aquesta deu ser el seu malefici: ser l'oblidat quan les coses van bé.