La primera jornada de la Europa League ha servit de conillet d'índies per una de les innovacions més xocants de la història de l'arbitratge. Ni els "pinganillos" ni els banderons que transmeten sons no tenen res a fer davant l'ensurt que suposa veure que en un contraatac apareix un àrbitre extra en direcció contrària des de l'altra porteria. Jo, astronauta desinformat d'aquestes innovacions sobtades, vaig patir una espècie de sorpresa barrejada amb incredulitat quan vaig veure aparèixer aquell senyor de blau del no-res mentre veia el multifutbol (grandiosa idea durant les fases de grups, per cert).Un cop acabats els partits, vaig poder veure un reportatge sobre com havien funcionat aquests nous àrbitres i la veritat és que tal i com està plantejada la idea em sembla molt interessant de cara a donar-li una certa seriositat a aquesta bogeria que és a vegades l'arbitratge. Es evident que si el que es vol aconseguir és una major fiabilitat en les decisions, especialment en les aglomeracions dins l'àrea i els polèmics gols fantasma, sembla una solució prou bona a falta de veure si les directrius de l'estament arbitral europeu segueixen premiant més l'àrbitre-funcionari que no es complica la vida (paradigmàtic Wolfgang Stark en l'Inter-Barça) o bé aquest "jutge de línia de fons" es converteix en un autèntic suport per l'àrbitre principal.
En aquest cas no seguiré la línia políticament incorrecta de seguir apel·lant a la picaresca del futbol. Els esports americans gaudeixen d'una enorme afició i sempre han apostat per la infalibilitat de les decisions, sigui amb més àrbitres o bé amb l'ajuda de la televisió. Això provoca un respecte per les regles molt superior i que el joc es converteixi en quelcom seriós, encara que bastant més asèptic. És un pas per millorar-ho, però encara queda canviar moltíssimes coses que tenen més a veure amb els alts dirigents i les seves regles estúpides que no pas amb els mitjans tècnics. Un exemple: primera targeta de l'Inter-Barça ben entrada la segona part per Henry per entrar al camp sense autorització. Per la gespa hi voltaven lliurement Motta i Walter Samuel. Treguin les seves conclusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada