Are you ready?

L'home bala era una divertida atracció dels circs ambulants, segurament aparegut als Estats Units. Es tractava d'un home que entrava dins un gran canó que l'expulsava després d'una detonació a una velocitat i una distància considerables. Veient això i les escasses mesures de seguretat de l'època, no és gens estrany pensar que més d'un home bala es devia quedar enclastat en alguna carpa de circ.

Anys després els ha sortit un brutal competidor. No porta casc, ni va vestit de pallasso, ni treballa en un circ, ni vola. Bé, no vola, això és mentida. Vola sense aixecar-se de terra. Vola sobre les seves llargues cames. Vola de record del món en record del món dels 100, 200 i 4x100 metres. Va vestit de groc i verd, com la bandera del seu país, Jamaica, duu unes bambes taronges i li encanta fer el pallasso davant les càmeres de televisió abans de fer el seu espectacle.

"I'm ready. Are you ready? Let's go!". Aquestes van ser les paraules que va dir a càmera Usain Bolt fa uns dies abans de rebentar el cronometre i correr els 100 metres llisos en 9,58 segons. 11 centèsimes més que el seu anterior record a Pequín. Avui hi ha tornat: els 200 metres en 19,19 segons. Altre cop 11 centèsimes menys que el seu record a Pequín.

I sembla que pot més. Encara no ha ensenyat el seu potencial complet. Encara no ha fet cap cursa sencera al màxim.

We are ready mister Bolt. Show us your show.

Feher, Foé, Puerta, Jarque.

I he acabat el títol en punt i final expressament. Tant de bo no hi hagi cap més nom per seguir la llista.

La mort de Dani Jarque fa 2 dies ha tornat a sacsejar el món del futbol. I és que no és normal que un noi aparentment sa, jove i que passa tants controls com els que passen els futbolistes mori de cop i volta.
Acceptant la innocència de tots els noms del títol en el tema doping, el que és clar és que les autoritats esportives haurien de plantejar-se que temporades amb prop de 80 partits són inhumanes. El cos humà no pot suportar el ritme de competició i entrenaments a que estan sotmesos els professionals. I és que si no fer esport no és sa, fer-ne massa tampoc. Una ràpida visita a la Wikipèdia constata que els jugadors de futbol viuen una mitjana de 10 anys menys que els porters.

El que no pot ser és que cada federació miri només pels seus interessos. L'exemple de la Supercopa italiana, jugada a Pekín, és brutal. Els jugadors es veuen obligats a fer un viatge d'uns 10.000 km perquè la federació italiana ha decidit que jugant aquest partit a la Xina guanyarà més diners que fent-t'ho a Roma, Milà o Nàpols.
Un altre exemple són el Mundial de Clubs que provoca que els campions de cada continent hagin de moure's a mitja temporada al Japó o als EAU per jugar un títol de segon nivell.

En fi, potser algun dia, algú s'adona de tot plegat i arregla les coses.



pd: Dani Jarque, descansa en pau.