Hi ha colors que no necessiten fer absolutament res per guanyar: un rebot, una jugada aïllada o un error arbitral són més que suficients per guanyar 1-0 i endur-se la glòria.
Altres en canvi, necessiten jugar com els àngels, estar inspiradíssims i resar per a poder guanyar i no enfonsar-se amb la misèria.
Hi ha colors guanyadors i colors perdedors. És així de fàcil.
Costa veure un canvi d'època, un moment en que uns colors es tornen guanyadors i uns altres perdedors. A Itàlia està passant això. Des del famós Moggigate, la Juve, l'eterna guanyadora de tot el que passava a Itàlia ja fos pel cívil o pel criminal, està passant a ser el perdedor. L'Inter, aquell equip capaç de dir que Zidane no era jugador per ells, de vendre R.Carlos per manca de futur futbolístic i de patir 2 anys de lesions de Ronaldo per vendre'l al Madrid on va guanyar laPilota d'Or ben acompanyat pels galàctics de Florentino, s'està dedicant a fer marxes triomfals en els darrers Scudettos
El partit d'ahir n'és el millor exemple. 1-0 en un partit a la italiana: un partit fosc i defensiu. El gol, també a la italiana: embolic a l'àrea, un rebot, un xut desviadíssim i l'aparició al darrer segon del salvador del partit i del seu equip.
Però ahir les tornes van canviar, va ser Muntari, neroazzurro, qui va fer el gol mentre que Buffon, l'etern porter bianconero, treia la pilota de dins la xarxa.
Sí, a Itàlia les coses han canviat. Ara el dictador és l'Inter.
A la lliga espanyola hi ha un equip a qui sempre li surt tot malament, l'Atlético de Madrid. Però darrere seu, a certa distància, hi ha l'únic club d'Europa que des de 1956 ha jugat cada any competició europea.
El Barça ha viscut sempre amb la mel als llavis, sempre ha estat l'etern segon darrere el Realíssimo. No va ser fins l'arribada de Cruyff com a entrenador que es va (mig) capgirar aquesta situació: el Barça ha guanyat la meitat de les seves lligues des de 1991 sent l'equip amb més lligues dels darrers 20 anys.
Però mirant les lligues, una cosa està clara. El Barça ha de ser molt superior als seus rivals per guanyar títols.
El brutal equip de Kubala va fer petit l'antic camp de les Corts, el Dream Team de Cruyff va ensenyar a Europa què era el futbol total i l'equip de Ronnie, Deco i Eto'o va encarnar l'excel·lència. El primer es va estavellar als pals del Benfica, el segon va haver d'esperar al minut 111 per a que Koeman rebentés la xarxa i el tercer es va aferrar a un lateral dret prou limitat i a un golejador nat reconvertit en el millor passador de les finals.
Desenganyem-nos, el Barça necessita ser el millor del món per guanyar títols, el Madrid només necessita que ningú jugui bé.
A Anglaterra tot continua com sempre, bé tot no. L'Arsenal d'aquest any falla més que una escopeta de fira i ManU, Chelsea i Liverpool es dediquen a empatar per permetre a l'Aston Villa somniar que aquest any poden fer alguna cosa.
El Fulham continua canviat. Empat a 0 a Anfield i a roda de la UEFA. Aquest no és el Fulham de sempre.
A Alemanya el Hoffenheim continua a la seva i torna a ser líder, ara a 3 punts del segon, el Leverkusen. Començo a pensar que aquest conte de fades del petit poble de 3000 habitants és real.
La Davis, és la Davis i mai pots donar a ningú per mort. Espanya ha passat per sobre d'Argentina. Però la final semblava que fos entre dues de les aficions menys respectuoses del món.
La OK Lliga d'hoquei patins també viu un canvi d'era. El Barça ja duu 3 derrotes a casa (ningú recorda quin any va passar per darrer cop) i Vic i Liceo estan per sobre seu a la taula.
7 comentaris:
El que més em va sorprendre del partit de l'Inter és Adriano. L'únic momentet que vaig poder mirar el partit em va semblar tornar a veure l'Adriano del primer any de l'Inter. Sembla recuperat físicament.
Mentre es recuperi mentalment... la resta vindrà sol.
A mi no em va desagradar tant l'afició argentina... Va trencar els esquemes del tennis, animant moltíssim als seus (sembla que no es pugui animar en aquest esport). Tot i així, sí que és cert que en algun moment se'ls va escapar de les mans el seu entusiasme cridant quan el rival sacava. La resta, encomiable.
nototesnoticia.blogspot.com
Doncs no Xavi. El tennis és molt diferent al futbol. És un món completament diferent. Si hi has jugat mai una mica en serio entendràs que no és el mateix que futbol o bàsquet. Estàs sol, i cal una concentració exagerada.
L'Inter ha aconseguit una marxa triomfal des de que li van donar l'Scudetto de la Juve pel Moggigate, estic segur que allò els va fer creure que podien guanyar títols i ara no paren. Ja que parleu de l'At. de Madrid estic segur que si ara mateix guanyés una lliga també tornaria a guanyar títols.
Pel que fa al Barça doncs que voleu fer-hi, és un problema que no té solució perquè ja veieu que quan juguem malament no guanyem ni a les caniques però ens hem d'aguantar i confiar que el Barça jugui bé sempre.
A Anglaterra el Manchester sembla acomodat igual que va fer el Barça desprès de les 2 lligues i la Champions, a ells els pot passar el mateix. Per mi els favorits de carrer són Liverpool i Chelsea. L'Arsenal aquest any no però en el futur donarà molt a parlar.
A Alemanya m'encanta que el Hoffenheim vagi líder, és impressionant que un equip d'un poble de 3000 habitants vagi líder per davant de tot un Bayern de Munic. A veure si aguanten el somni fins a final de temporada perquè es mereixerien ser campions, com a mínim la salvació ja la tenen.
La Davis doncs mira els argentins anaven massa confiats i s'han estavellat.
I a la OK Lliga doncs potser si que les coses canvien però segur que acaben amb la victòria final del Barça.
Dir-vos que em tindreu emprenyant per aquí
L'OK lliga es beu? És una promoció de Movistar per triomfar segur a les dicoteques? O és -Déu no ho vulgui- un esport sense negres?
Cavernícola.
Efectivament, l'Ok Lliga és la primera divisió d'un esport sense negres.
Publica un comentari a l'entrada